Progressivament, i de manera més visible durant la pandèmia COVID-19, amb l’avanç de l’educació d’emergència en línia, les institucions educatives han vist un increment important de l’economia basada en plataformes proporcionades per empreses tecnològiques en l’àmbit educatiu (EdTech) (Williamson & Hogan, 2020). L’esmentat anteriorment, no només com a proveïdores de tecnologies que poden ser utilitzades amb finalitats educatives —segons la decisió i autonomia docent i els criteris i normatives pedagògiques vigents localment —, sinó també com a proveïdores de la infraestructura que passarà a mitjançar les pràctiques educatives. El fenomen conegut com a “plataformització” de l’educació es relaciona amb una presència generalitzada de llocs web o plataformes en línia propietàries o comercials que s’emmarquen en les formes contemporànies del capitalisme (Sefton-Green & Pangrazio, 2021). Cada plataforma o servei digital té la capacitat de monitorar, emmagatzemar i analitzar dades relacionades amb l’ús que se li dona, els resultats i les interaccions amb el sistema. Això ha fet emergir el camp específic en la tecnologia educativa de les analítiques de dades d’aprenentatge (learning analytics) per estudiar les dades de l’educació digital amb l’objectiu de millorar la comprensió sobre l’aprenentatge digital i millorar les experiències educatives (Marshall et al., 2022). No obstant això, aquesta transformació d’aspectes educatius com les qualificacions de treballs o exàmens, interaccions amb webs o ús d’aplicacions educatives en dades digitals, informació quantificable (dadificació de l’educació), genera també preocupacions ètiques importants respecte de la privacitat de les dades, el consentiment, la propietat, l’obertura o els biaixos (Slade & Prinsloo, 2013; Williamson & Hogan, 2020), que s’accentuen amb l’actual i creixent presència de sistemes d’intel·ligència artificial (IA). Enfront d’aquests escenaris, es fa rellevant i imprescindible la discussió sobre l’ètica digital i la tecnoètica educativa, així com la responsabilitat de la comunitat educativa de qüestionar les assumpcions i conseqüències no previstes de les tecnologies en la societat (Krutka et al., 2019).